Sa meva 312 d'enguany

Arribam a la sortida devers les set menys quart. Gairebé tothom ha arribat, així que ens toca col·locar-mos dels darrers de dues files formades per més de vuit mil ciclistes. Passen vint minuts des que surten els primers fins que ho feim nosaltres. Benvinguts a la Mallorca 312.

L'excitació de l'any passat ha desaparegut, les pulsacions es mantenen controlades fins que arribam al primer port de muntanya: el coll de Femenia. Aquí comencen a avançar-me ciclistes. Les pulsacions se'm disparen, el sillín se'm clava al cul. No som bo pujant, però entenc que el ciclisme de llarga distància és un exercici d'osmosi, d'estabilitzar el dolor. Quan ho aconseguesc el sillín deixa de fer-me mal o, si més no, aquest mal deixa d'incrementar. Les pulsacions s'estabilitzen. I dels ciclistes que m'havien avançat, n'aconseguesc avançar uns quants. Sobretot a les baixades, en un exercici a mig camí entre la topografia, la teoria de jocs i la religió: conèixer les carreteres, apostar fins on arrisques i resar per no engreixar l'estadística d'accidents, que enguany, a ull, me sembla més elevada que l'any passat. Però bé, no faceu cas d'aquestes paraules plenes de poesia, èpica i esperit de superació barateres i pusil·lànimes. Són el gran mal de qualsevol relat.

Des dels embassaments fins a Esporles, compartesc ruta amb en Juanjo. La Mallorca 312 té això: ens perdem de vista, ens retrobam i ens tornam a perdre de vista.

A Esporles ens creuam amb en Santi. Tret de quatre rampes esporàdiques, ja no queden més ports. Decidesc no reservar més forces i recórrer els quilòmetres restants el més aviat que em permetin les cames.

A Lloseta qui em trob és en Guillem. Decidim anar junts fins a les platges de Muro, però un principi de rampa al quàdriceps durant un moment en què m'aixec no permetrà que pugui tornar a pedalejar dret la resta de ruta. En Guillem desapareix i ja no veuré cap amic més fins al final. Alguns arriben abans, alguns després, alguns tenen mala sort i no poden acabar i d'altres fan rutes encara més llargues.

Em pos a roda d'una parella fins que falta un quilòmetre per a la meta. Aleshores minor la velocitat perquè s'allunyin. No fos cosa em tapessin a la foto.

Fotos Mallorca 167 2018

By: Sebastia Mesquida

Ressorgeix el club

Amb el bon temps sembla que tot ressorgeix. Ens ha passat avui, en la nostra sortida setmanal hem fet ressorgir el nostre estimat Club que des de fa mesos estava en els seus pitjors moments motivats en gran mesura per les inclemències del temps i això havia repercutit en l'assistència i en l'ànim dels pocs que ens atrevíem a sortir.

Preparats, llestos, ja!

Però avui tot ha canviat: Bon temps, bona participació, la equipacio nova que és impressionant! Fins i tot una ruta "clàssica" com la de Cas Busso a esdevingut una aventura per recordar a la posteritat i tots sense excepció hem disfrutat d'aquesta sortida.
Però sempre hi ha algun "però": De cada vegada més ens trobem amb més conductors mal educats, violents, plens d'ira i ressentiment cap al nostre col·lectiu. Aneu alerta per les carreteres...

VideoPerCasBusso1

VideoPerCasBusso2
RutaClassica: PalmaCasBussoPalma

Continua plovent

Anul·lada la sortida d'avui perquè no para de ploure.

Sortir a pedalar

Amb la nova equipacio del Guirigall ens preparem per a pedalar per la zona del pla de l'illa. Com qualsevol dissabte, hem quedat d'hora per emprendre una ruta que s'estendrà durant quatre o cinc hores. El fet és que com més d'hora sigui, menor serà l'afluència de trànsit a les carreteres (a escepció dels que encara no s'han anat a dormir i compte amb aquests!). Qualsevol precaució és poca, més si és possible, en una setmana negra per als amants de les dues rodes: després del recent atropellament massiu que ha provocat la mort d'un ciclista.

En fila i ben uniformats

Genial sa nova equipació

Si hi ha un perill fatal per als aficionats al ciclisme, no és altre que el risc de ser atropellats. Sempre que es pot anem per carreteres amb poc trànsit, o pel voral, però hi ha vegades que és impossible amb segons quines condicions de manteniment, conservació i de neteja que et trobes les cunetes i per tant ens obliga a circular per la calçada i en fila de dos ja que és més segur i, a més, la llei ens ho permet. Un cop preses totes aquestes precaucions i més, podem afrontar les nostres sortides setmanals i és que "si penséssim que no anem a tornar, és clar que no sortiríem!"

WikiRuta: PalmaMontuiriPalma