Però sense més processó us explicaré que només dos costalers, però penitents dels bons, hem ascendit primer al coll de sa Creu. Ben "tira a tira" perquè encara estàvem freds sortint de Palma, tant, que ens han passat tots els Mussols.., Després d'una ràpida baixada ens ha començat a ploure des d'un núvol llunyan. Ha estat miraculós i uns minuts més tard ja estàvem secs i procesionant fins arribar a Calvia.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiq0RZ0fceESwlRpWCJlYNYCJ-QH2DDohrp3hwlI6t-KZ8bImU9cGzMh_AzwJAtRbXH7SsTR0beZ2Mf9hFvieRw07fjx5jz8kAsfq4UaPDKx3J_vavm4GyoF6vLbD49tu9QHd_NXFMfLc/s200/IMG-20170415-WA0001.jpg)
Com si res hagués passat hem iniciat els passos per ascendir al calvari següent: el gran venerat Coll de Galilea. Dur i calorós com sempre ens ha resultat estrany pel lo poc concorregut i dalt al bar Sa Plaça, amb poca gent també, hem pogut realitzar la litúrgia del berenar a la seva panoráminca terrassa on les vistes ens han produït emocions extremes davant la bellesa (potser sindrome de Stendhal?).
A partir d'aquí fins a Palma per la carretera de Puigpunyent que ja no és una via dolorosa o viacrucis i ara recentment asfaltada és un plaer baixar "aprentant" per ella.
Aquest ha estat el nostre dissabte de glòria:
WikiRutaSanta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada