dissabte, 28 de maig del 2016

Vaja equipàs!

El que semblava anava a ser una jornada calurosa d'estiu s'ha convertit en un dia ennuvolat amb una mica de vent que refrescava i no molestava molt, un dia perfecte per a la pràctica del ciclisme! Pel que en la ruta d'avui ens hem emprat a fons per obtenir les sensacions d'esforç, competició i triomf que que ens imaginem senten els nostres ídols del Giro d'Itàlia que aquests dies estem veient per la tele.
Així que: Que mijor per rodar un dia com avui que un bon equip? Un "equipazo", unit en tot moment (en les ascensions menys i cada un al seu ritme), ben concentrat a la carretera, en els moviments que es produeixen, ben avingut també a l'avituallament al bar de Porreres i cooperant en els relleus que s'anaven produint en el trajecte de tornada amb aquest lleu i fresc vent en contra i marcant, finalment, una bona velocitat mitjana.
A Montision

Els integrants del nostre equipàs d'avui

En resum, un equipàs el que hem rodat aquest matí; compartint sensacions i companyerisme.
WikiRutaEquipas

dissabte, 21 de maig del 2016

Ruta del trencacames

Des del punt de trobada de sempre iniciem la ruta El "vuit" d'Es Capdella per la seva forma en el mapa. Avisats tots a la sortida que es tracta d'un puja i baixa continu que acaba trencant les cames fins i tot al ciclista més experimentat. I avisats també que per avui s'aconseguirien, per primera vegada aquest any, temperatures superiors als 25 graus. Dit això ja podem anar cap a Puigpunyent i pujar a Galilea pel vessant suau però amb el sol a l'esquena que ens adverteix que l'estiu ja ha començat. Primera passada per Es Capdella on reagrupem i ara toca pujar el petit Coll de n'Esteva per baixar després cap a Andratx i continuar fins al seu port on hem aturat a "repostar".
Semblem més aviat un grup musical: Adela y Los Payorangers
Sense mes dilació per no refredar els músculs tornem a la ruta passant per Camp de Mar i Peguera: un puja i baixa continu.... però ara ve lo bò! Des de Peguera, per una carretera estreta i serpentejant que pica cap amunt i culmina amb un petit port de muntanya, arribem per segona vegada a Es Capdella. Aquí les cames ens donen el primer avís: "Cuidadín al hombre del mazo" Encara queda travessar Calvià i començar la lenta però constant pujada al Coll D'es Tords a on a mes d'un li ha pegat "el mazo" o "pájara". Sort que ja erem a prop de Palma i lentament aconseguim arribar quan la calor començava ja a fer-se notar. En definitiva: "Ojo" amb la ruta coneguda com "El vuit d'Es Capdella" que és un trencacames i no cal subestimarla.
WikiTrencacames:
Es Vuit de Es Capdella

dissabte, 14 de maig del 2016

Torna la normalitat

Després d'aquestes últimes setmanes marcades per esdeveniments esportius i dolentes condicions meterològiques que no ens han permès sortir a rodar, aquest dissabte tornem a la normalitat amb una sortida com les que estàvem acostumats abans d'aquesta aturada.
Potser amb més fred i vent del previst iniciem el nostre recorregut d'avui. La sortida cap a Santa Maria i després pel Camí del Raiguer cap Alaro. La temperatura comença ara a escalfar sobre tot pujant És Tofla, arribem a Lloseta sense més novetats que el fantàstic color del paisatge.
Bon temps i bona compañía
Per assolir l'objectiu d'avui passem pels pintorescs pobles de Biniamar i Mancor de la Vall on es troba el Monestir de Santa Llucia. A dalt ens trobem unes pràctiques de mantres de ioga amb instruments musicals inclosos, respectuosament guardem silenci i després d'un breu descans tornem a baixar al poble per prendre el cafetito.
Energíes còsmiques a Santa Llucia
Fem una bona xerrada i procedim a enfilar el camí de tornada primer pels mateixos pobles que en l'anada i després per la carretera principal per Binissalem, Consell i Santa Maria, fent interessants relleus per poder avançar amb el vent en contra que tenim durant tot el trajecte. Ja a Palma ens acomiadem i ens felicitem per haver tornat a la normalitat consistent a haver viscut un matí divertit e interessant. Visca la normalitat!

dissabte, 7 de maig del 2016

Dia d'estrena

Per motiu de la recent adquisició d'una Cube Agree SLT Disc el club em convida a escriure sobre ella pel que sense més dilació pas a relatar el que ha estat la sortida per estrenar aquesta nova bicicleta.
El dia escollit no podria haver estat pitjor: pluja, vent, fred, poca llum diürna i nul ambient cicista a les carreteres. Però en fi, si cal fer-ho es fa. Enfilo el Camí Vell de Bunyola que ara està perfectament asfaltat de manera que primer que es percep és una suavitat de marxa i un rodar dolç que fa que les irregularitats del terreny es sentin mitigades i els bonys i forats menys bruscos. No és excessivament peresosa malgrat no ser especialment lleugera i la poso a prova esquivant constantment els cargols que envaeixen la cuneta durant tot el trajecte.Gir cap a Santa Maria i en els canvi de rasant m'aixeco i aquí mostra una rigidesa lateral que permet llançar fàcilment la bici sense que es retorci. Canvi de direcció fàcilment mostrant la part davantera un caràcter molt esportiu malgrat el pes extra del disc que convida a tombar.Travesso Santa Maria i em dirigeixo cap a Santa Eugènia, aprofito per provar els frens. Molt bona la progressivitat en el tacte. La potència d'aquesta frenada avui només s'intueix ja que amb el terra mullat no és el millor escenari per posar-la a prova.Comença a ploure més seriosament. Els dies així no convé temptar la sort, pel que gir per la carretera de Sineu per tornar a casa. Per aquestes llargues rectes i amb vent a favor es nota el caràcter del que realment és aquesta bici: Cube la descriu com una gran fons per a sortides llargues. Però amb la prova que he fet avui, que ha estat una sortida ràpida, curta i intensa, a més de mullada, només he notat el seu caràcter més esportiu. Caràcter esportiu que també ho avalen els seus colors extravagants, el disseny de vaines i tirants, el tancament integrat de la tija, etc. que la fan semblar més aviat una bici "aero".
Dia lleig per a l'estrena d'aquesta màquina
Resum de la prova: molt bones i noves sensacions per poder disfrutarla!!!
Salutacions i gràcies a tots... especialment al Club per brindar-me l'oportunitat d'escriure aquesta entrada al bloc.Toni Nostro