Sabistia i la seva 167

Miquel, Sebastia, Joan i Santi

Platges de Muro. La Mallorca 312 comença amb cinc minuts de demora. Males sensacions des del quilòmetre vint: se'm fica entre cella i cella que no finalitzaré el recorregut i em costa cent quilòmetres més desfer-me d'aquest pensament. Aquesta part és, sens dubte, la més dolorosa. A les rampes del Coll de Femenia veig el primer defalliment: una persona tombada sobre la cuneta. Un pic al cim, intent animar-me i em dic que només queden cinc colls més. Descobresc que som mal motivador. Arrib al Gorg Blau, on ens espera el primer avituallament, i omplesc el bidó que m'he begut. Ascendesc el segon coll i sé que a la sortida del túnel de Monnàber m'esperen catorze quilòmetres de treva. Descendesc esquivant turistes que tracen les corbes pitjor que jo. Disposar de dos carrils i d'un paviment eixut facilita la tasca. Em trob un ciclista accidentat i companys que el socorren. Arrib a Sóller i veig que els amics del Club Ciclista Guirigall (Son Mesquida, Xisco Gómez, Alex Lamas i alguns que no tenc a Facebook) ens han vengut a animar. Ells sí que són bons motivadors. Coll d'en Bleda, tercer coll. D'aquí a Deià. Sa Pedrissa, aquesta rampa sí que pica. El cansament comença a fer acte de presència, així que em prenc un gel que, al cap de quinze minuts, obra miracles. (Els gels bàsicament són sucre, algunes vegades amb cafeïna.) Valldemossa i Coll d'en Claret, un coll curt que se m'ha fet llarg. Segon avituallament. Me trob en Negre Petit encorbat, devorant taronges i panets. «Tu!», em diu. Se separa un moment i no l'esper: començ el descens cap a Esporles tot sol. La sang ja no m'arriba al cap i no pens amb claredat. Sang és el que veig quan veig un altre ciclista accidentat. A Santa Maria se m'apareix el diable que em tempta: podria aturar aquí i anar a casa, alguna excusa trobaria que justifiqués l'abandó. No sé ben bé què em fa continuar, però a partir d'aquí la ment no em jugarà més males passades. Quilòmetre cent vint. Alaró i darrer coll: Tofla. En Negre Petit m'agafa i ja no ens tornarem a separar. A Lloseta ens espera el tercer i últim avituallament. A poc a poc, sense que ens n'adonem, es forma un grup d'uns trenta zombis de rostre desencaixat. Ens uneix una falta de forces alarmant, però, sorprenentment, aconseguim mantenir un ritme decent fins a la meta. Com diria en Rafa Nadal: «te tiene que gustar sufrir». A la meta ens esperen en Miguel Martinez Berrio,la Guirigall Cerveseria i n'Alvaro Medina Ballester.

By: Sebastiá "Sabistia"

Caimari i més enllà...

Com avançament a la marxa cicloturista Mallorca 312 que se celebra la setmana que ve ens hem dirigit cap a Lluc, sens dubte el port per excel·lència per a la majoria de cicloturista de l'illa i també dels que ens visiten per aquestes dates.
Per camins secundaris amb pocs cotxes i bonics paisatges arribem a Caimari on hem parat a Sa Ruta Verda a fer un cafetito.

Més enllà de Caimari la pujada a Lluc ens ha semblat poc aconsellable perquè estava plagada de tota mena de vehicles pel que hem decidit avortar la pujada i iniciar el camí de retorn, això sí, per la via ràpida i esprement el cos hem "volat" cap a Palma a on arribem en un moment!
Per avui ja ens hem tingut prou i ja ens emprarem a fons el dissabte que ve amb carretera tallada especialment per a la 312.
WikiMasAlla: Palma Caimari Palma

Sa Creu i Galilea

Sembla fet a propòsit que la ruta escollida per a aquest Dissabte Sant sigui "Sa Creu" i "Galilea": tots dos topònims relacionats amb la religió catòlica! La veritat és que ha estat ara, pensant en com anava a resumir la jornada d'avui, quan m'he adonat d'aquesta curiosa coincidència.
Però sense més processó us explicaré que només dos costalers, però penitents dels bons, hem ascendit primer al coll de sa Creu. Ben "tira a tira" perquè encara estàvem freds sortint de Palma, tant, que ens han passat tots els Mussols.., Després d'una ràpida baixada ens ha començat a ploure des d'un núvol llunyan. Ha estat miraculós i uns minuts més tard ja estàvem secs i procesionant fins arribar a Calvia.

Com si res hagués passat hem iniciat els passos per ascendir al calvari següent: el gran venerat Coll de Galilea. Dur i calorós com sempre ens ha resultat estrany pel lo poc concorregut i dalt al bar Sa Plaça, amb poca gent també, hem pogut realitzar la litúrgia del berenar a la seva panoráminca terrassa on les vistes ens han produït emocions extremes davant la bellesa (potser sindrome de Stendhal?).
A partir d'aquí fins a Palma per la carretera de Puigpunyent que ja no és una via dolorosa o viacrucis i ara recentment asfaltada és un plaer baixar "aprentant" per ella.
Aquest ha estat el nostre dissabte de glòria:
WikiRutaSanta

25 Rutes per Espanya

Aqui us deixo un link interessant si esteu pensant a organitzar un viatge en bici per la península.

Diariodelviajero.com/25guiasgratuitasderutasporespana

De poble en poble.

Com cada setmana la ruta d'aquest dissabte ha tornat a dividir el grup de rodadors: uns per entrenar i per gaudir els altres...
Amb un vent gairebé nul el dia ha resultat assolellat però amb una mica de embat al final de la llarga ruta. Començant per primera línia de mar, per els adoquins de S'Arenal i Can Pastilla, un s'imagina lo dur que ha de ser fer la famosa Paris-Roubaix anomenada "la malal du nord o la dura de les dures" (no cal més explicacións).
Tot d'una ja estem a les costes que ascendeixen a Llucmajor per la via de servei a bon ritme i així sensa adonar-nos arribem a la llarga pujada de Llucmajor fins Randa que ja ens deixa una mica tocats però que val la pena patir pel gran descens que ens espera fins a arribar a Montuïri on fem el berenar i on ens hem separat en dos grups.

Sempre hi ha que "ponyir" una mica!

Foto de rigor del grup amb un nou convidat d'en Negre: Tom McGiver

Mentre uns ja es tornen a Ciutat, els altres tiren ruta fins a aconseguir els 120 km. cosint a puntades de pedal i rodes la carretera de Sineu i així de poble en poble...
És el descens de Xorrigo on hem començat a notar s'Embat en contra i ja ens acompanyarà fins arribar a Ca Sa Forastera a fer uns fresquets i una mica de tertúlia.
Fins la setmana que ve!
By: Santi
Clica aquí per veure les puntades a la carretera de Sineu:
Pobles i mes Pobles

Llubí i el deu Eolo

La volta d'avui ha continuat amb la tradició de separar-nos a mitja ruta per entrenar per a la 312, això els mes intrèpids i els altres més tranquils, que obtan per gaudir d'una volta a baixes revolucions amb unes sensacions més plaents ...
Arrencada de Palma des d'on sempre per dirigir-nos cap a Sta. Maria i enganxar amb el Camí Vell de Muro que amb un vent a favor ens fa anar a una velocitat mitjana molt alta. Distrets mirant un cel clar i net que no sembla coincidir amb la previsió de les apps, ens descobrim a l'arribada a Llubí on parem a pegar una bona mossegada.

És aquí, on fent la foto de rigor, uns decideixen estirar la ruta...

Sense ganes d'anar acompanyats d'ell, ha volgut fer aquesta ruta amb nosaltres tot el camí, però no ho ha aconseguit... Ens referim a Èol, déu de tots els vents.
En aquesta llarga ruta i gràcies a la perícia dels líders del peloton hem anat amagant-nos d'ell i no ha anat massa malament, encara que hem patit a estones. Una llarga tirada que a tots ens ha posat a lloc.

Des de Llubí acompanyats per déu Eolo!

Un plaer!
By: Santi
Wikiruta:
Palma Llubí Pollença Palma