Tancat per vacances

Com cada temporada per aquestes dates ens anem de vacances dos mesos fins que faci menys calor. Això no vol dir que els del grup no surtin a rodar els dissabtes i altres dies de la setmana, simplement vol dir que no hi haurà ruta prefixada pel Club, coordinació, horaris i llocs de sortida i d'arribada establerts, ni tampoc, i això si que ho notereu a faltar, no hi haura l'entrada setmanal d'aquest fantàstic blog... ohhhh!!!
Continuem en contacte pel whatsapp del club. Si voleu també per email: ccguirigall@gmail.com

Menú de final de temporada

Menú per avui: aquesta és una data especial a la redacció ja que es la última crónica de la temporada i les vacances están a prop. Però, amb més il·lusió que mai, anem a relatar la que ha estat la darrera sortida organitzada d'aquest gran club per la temporada 14/15.
Entrant: començam a rodar tard a les 08:30 i la calor ja apreta; per S'Esglaieta cap a Valldemossa el sol és un més de nosaltres, i a la pujada per S'Estret, mes fresqueta però on convé anar regulant les forces ja que qualsevol excés pot passar factura més endavant. L'esforç contínua, després de sortir de Valldemossa un "falso llano" ens deixa a les faldes del Coll d'en Claret que comença a donar mostra que la cosa es posa seriosa i no portem ni trenta quilòmetres!!! I això es nomes l'entrant perque ara ve el...
Plat fort: despres d'aquesta pujada un llarg descens fins al desviament des Port d'es Canonge. Aquest és el veritable plat fort! Primer l'espectacular baixada que se'ns va gravant al cervell i ens recorda que després hi haurà de pujar el que estem baixant! Via lliure per als que encara tenen forces de sobres puguin fer una exhibició i als altres ens quedam pujant "a ritme" guardant el poc que ens queda a la reserva per afrontar... 

A les escales del mirador del Port d'es Canonge.

Els postres: tornem baixant per Esporles amb les ombres dels arbres que ens refresquen i un últim esforç per pujar el "repecho" que hi ha abans d'arribar al Muntant a Establiments. Aturada estratègica per berenar i arribada a casa a bona hora 12:30 per no passar massa calor.

No ho sembla però allà fora fa molta calor!

Cafe, copa i puro: o el que és el mateix: un día que espero que no oblideu fins a Setembre quan continuarem narrant les nostres "batallitas", fins a les hores salud i força.
Wikiruta: Curta pero punyetera.
Palma Port des Canonge Palma

A Porreres que está aqui al costat

Per això hem volgut anar a visitar aquest gran poble. L'estiu es nota i la grupeta ja no és tan grossa com abans. Sortim un petit però matón pelotoncito de cinc guirigalleros cap a Son Ferriol amb una brisa suau a la cara que alegrava el dia. Travessem Sant Jordi i S'Aranjassa i iniciem la llarga pujada cap a Llucmajor. Sa intenta pujar a 20 km/h. però no tothom pot i el grup es va trencar entre els que estan més forts i els que menys. Reagrupem al Tropical de Llucmajor i se'ns uneixen, com és habitual, els dos de Santa Maria.

Junts els set ens dirigim cap a Porreres per les constants pujades i baixades que té aquesta carretera: els més forts aprofiten la inèrcia fins dalt amb el desenvolupament llarg, en cas contrari hi ha que pujar pinyons i donar pedals! Ens tornem a trencar en diferents grups però al final reagrupam a la rotonda del cementiri. Un petit grup "separatista" decideix pujar a Montesion i la resta: els "berenaders" ens dirigim al bar de la penya ciclista del poble a menjar-nos un bon pamboli.  

Tracte amable i gran ambient ciclista el que es respira a aquest bar

En estar tots reunits fem la foto de rigor i partim pel Camí Vell de Porreres en direcció a Algaida. Interessant ruta que va picant una mica i amb el vent en contra vam haver de aplicar uns quants watts més del compte. Al final per Cas Dimoni ens intercepten els Mussols i amb ells, o millor dit a roda d'ells (gràcies Mussols) ens porten fins a Palma perquè amb el vent moderat que ens venia de cara i la calor que fa al migdia, haguéssim tornat a 15 km/h. en lloc dels 30 als quals anavem. 
En total uns 80 km. a una mitja de 26 km/h. Aqui la ruta: 
Palma a Porreres que esta aqui al costat

Preparant l'estiu

Ha tornat a fer la calor normal per aquesta època de l'any que recordem és encara primavera. L'assumpte és que per avui també estaven previstos els 30 graus i ja us puc dir que no hi hem arribat. Hem sortit una versió reduida del nostre pelotón (potser serà culpa de l'entrada del blog de la setmana passada?) cap el Camí Vell de Bunyola, amb calma, que acabem de començar. A Bunyola ens hem reunit puntualment amb la resta del peloton que ve de Santa Maria. Desde aquí cap al Coll de Sóller i el primer que notam és que no tindrem una calorosa pujada ja que está ennuvolat i lo de sempre: "anem fent". Veiem a uns quants grups que ja baixaven el Coll pel que entenem que han començat la ruta a les 7 del matí. Recapacitem sobre el tema: ja vorem si nosaltres també anticipem l'horari de la sortida per no passar tanta calor al migdia? Sombria i fresca baixada i ens situem a Soller on fem una breu aturada per reagrupar.

Vall de Soller envoltats de muntanyes.

I, sense deixar refredar, ara va de bó: el Coll de Soller des del vessant de Soller!
Primer aguantar l'atac psicològic de les sevas rampes interminables que van "zigzageando" 3 km. fins al desviament del túnel. Després comença fort per espantar i encara queden 6 km. de pujada!!! Però sense calor és millor i sense sol encara mes bé, per lo que feim lo de sempre: anam fent!
 

Dalt des Coll de Soller.

Ja dalt es veu Palma i ràpidament ens tirem cap avall. Per tornar hem fet relleus tot el temps per el vent moderat que tenim en contra. Un esforç final per a les nostres cames. Però val la pena ja que al final ens espera el berenar! Pot ser una bona tècnica: estar ja a prop de casa abans de les hores de màxima calor ¿?

 Palma Soller Palma

Na Rita Sa Pentinadora

L'estiu ja esta aqui i els ciclistes ja hem començat a patir els efectes que la calor ens provoca, sobretot els primers dies en què el cos encara no s'ha habituat: baixa el rendiment i la suor et fa perdre concentració, et crema el cap i no es pot pensar i es fa pudor a bronzejador que hi ha que dur per no lluir el famós to bicolor a la pell. Per aixó més d'un podria dir: "ja sortirà Na Rita Sa Pentinadora perquè jo amb aquesta calor no surt".
Però lluny d'acovardir-nos hem sortit i ni més ni menys que per fer un Galilea-Port d'Andratx. Al principi bé de temperatura cap a Puigpunyent amb uns 22 graus, la pujada a Galilea per aquest vessant més suau i amb ombres pero ja a 27 graus, i després la perillosa i concorreguda baixada amb les seves corbes de graveta, els cotxes i furgonetes de repartiment, les cabres i tota la "fauna" local. Gir a la dreta a Es Capdellà i més tranquila però calorosa la ruta cap a Andratx per es Coll d'n'Esteve per acabar al Port d'Andratx després d'un agradable pla per estirar els músculs pero ja a 32 graus de temperatura!

Heus aquí els valents: aguantant cada màstil la seva vela.

La tornada a casa se'ns ha complicat perquè se'ns ha fet tard i per el cansament extra a causa de la calor, de manera que en lloc de fer "el vuit" a Es Capdella i tornar a Palma pels Colls d'Es Tords i Sa Creu, hem decidit fer "un recto" i tornar directes per les turístiques carreteres de Santa Ponça, Magaluf, Portals i Cala Major. Per aquesta ruta us vull advertir que no es pot descansar ni relaxar-se ja que per sobreviure a ella cal mantenir-se concentrats i no baixar la guàrdia, en qualsevol pas de vianants, rotonda, semáfaro, bordillos, voreres, carrils bicis, etc... passen coses, coses dolentes que no voldria ni per Na Rita Sa Pentinadora!!!
Aquí la WikiRita:
Palma Port d'Andratx Palma