dissabte, 26 d’octubre del 2013

Els camins de Llucmajor

Camí de s'Àguila, Camí de Cala Pi, Camí de sa Torre i molts més camins del sud de l'illa famosos entre els ciclistes per el seu traçat recte i pla on es pot "llanear" tranquil lluny del intens trànsit rodat de la resta de les carreteres principals. 
Aquest cop hem arribat a Llucmajor desde Algaida a on ens havíem reagrupat després de sortir de Palma. Cal destacar que aquest tram va transcórrer a un ritme altíssim i rodant a través de la boira fins que baixem a Llucmajor. Des d'aquí vam començar els camins que us comentava. El pelotón, a causa del vent de xaloc que teníem de front, no va poder anar tan fort com pensàvem. Encara que ho intentarem amb relleus curts no vam poder arribar a mitjanes de 30 km/h. Arribem fins l'encreuament del restaurant de Cas Busso on parem a repostar.

Pamboli a Cas Busso


Tres eran tres
De Cas Busso pel Camí de s'Àguila fins al Camí de Sa Torre passant per l'Hotel Hilton i sortida a la carretera de Badia Blava. Ja per aquesta carretera en direcció de retorn cap a Palma immersos en l'intens trànsit de vehicles a motor que havíem oblidat.
Van ser uns bons quilòmetres de camins secundaris mentre van durar, però ens van semblar breus pel que haurem de tornar aviat per aquests camins de Llucmajor...

diumenge, 20 d’octubre del 2013

La vall de Sóller

Senyores i senyors aquest dissabte ens hem "tirat" a l'altre costat del Coll de Sóller. Gran gesta per la nostra part ja que un cop a Sóller només pots anar cap al Puig Major (ja caurà algun dia) o cap a Deià com és el nostre cas i el relat ve a continuació.
Desde Palma la pujada al Coll de Sóller no és molt forta però, tot i així, la vam fer a poc a poc per guardar energies per a la resta de l'etapa. La baixada cap a Sóller: espectacular! Des de l'encreuament del túnel fins al arribar al poble ens "submergim" entre les onades de motoristes que els havia a centenars. Girem a l'esquerra en el desviament a Deia i comencem la pujada a Can Bleda que també vam fer estalviant energies ja que el sol començava a escalfar com si fos el mes d'Agost!

La vall de Sóller al fons amb una boira matinal.
Coronat Can Bleda un preciós passeig per l'ombra, amb pujades, baixades, revolts... fins arribar a Deia. Aquí la parada de rigor paga recobrar forces i menjar-nos un bon pamboli.
Amb el sol ben alt i escalfant de valent comencem a pujar Sa Pedrissa. A la primera rampa del 10% de pendent arribant a la corba de "els pins" ja teníem el pamboli als peus! i encara ens quedaven 6 km. a una mitjana del 6%. fins arribar a Can Costa.

Na Foradada li haurem de posar un parche!
Pel camí vam fer una parada a Na Foradada per fer la foto de rigor i vam emprendre la marxa de seguida ja que portàvem una mitjana més penosa del que mai ens haguéssim imaginat. Sofrint i patint vam fer uns quilòmetres més acompanyats d'altres ciclistes. Sort que al final es suavitza la pendent fins i tot amb algúna baixada de descans i es roda per l'ombra dels alzinars!

Joan Guirigall no té aturall !!!
Un cop coronat Can Costa ràpida baixada fins Valldemossa i d'aquí fins a Palma a un bon ritme ja que encara ens quedaven cametes. Amb aquest tram final millorem la mitjana que ens va sortir d'uns 20 km / h. per fer els 70 km. totals en 4 hores. (fotos i berenars incloses).

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Festa del Pilar: Porreres

Aquesta vegada no faré l'acudit fàcil sobre el nom del poble que vam visitar aquest dissabte.
Anem doncs directes a la narració de l'etapa:
Després d'un breu contratemps sortim de Palma a les 8:30 i vam haver d'escalfar ràpid ja que feia una bona fresca. Pujant les Costes de Xorrigo ja comencem a suar, i, a causa del bon ritme que portàvem, avancem a un altre grup!  Ja amb direcció a Algaida notem el vent de llevant en contra però tot i així les cames no ens van flaquejar i vam poder mantenir un bon ritme de 28-30 km/h.
Camí Vell de Porreres (Camí de ses Banyeres) cap Porreres també amb vent en contra i la calor del sol que començava a cremar tot i que la previsió meteorològica era de pluja. Molt recomanable aquest camí pel seu paisatge.
Vam fer una petita parada a la rotonda del cementeri de Porreres per repostar i durant la qual vam poder observar que torna a haver grans grups de ciclistes estrangers per les nostres carreteres.  ...això és la veritable "desestecionalizació" turística de què parlen els polítics!

"¡Manos Arriba!" a Porreres
La carretera PM-502 cap a Llucmajor l’hem catalogada com "trencacames" . En aquesta direcció comença picant una mica cap amunt , però el pitjor són els quatre o cinc "tiovivos" que hi ha a lo darrer: pujada i baixada , pujada i baixada , etc... Després d'una llarga recta arribem a Llucmajor. Atravessem el centre del poble que estava de "fira" i vam agafar la carretera cap a S'Aranjassa on ens ajuntem a un altre pelotón que també anava a bon ritme. Una curiositat: avancem a una patinadora en ple descens aerodinàmic, crec no es pot circular amb patins per carreteres. ¿O si?, en tot cas em sembla molt perillós!
Entrada Palma pel Camí de Son Fangos i Camí Fondo. Arribada a les 12 h. cobrint els 80 km. a uns 25 km/h de mitjana descomptant parades. No està malament! Veritat?

Punxa el següent enllaça per veure la ruta en maps:



diumenge, 6 d’octubre del 2013

Els Tres Reis Mags d'Orient.

Aquest dissabte hem pujat a Orient. Primer volia disculpar-me per tornar a fer referència a un tema religiós ... pero és que els noms d'aquests pobles donen per fer acudits fàcils!

El savi Melcior al Coll d'Orient
Ni som tres, ni som mags i ni som reis però sortim de Palma amb direcció a Sta.Maria i cap a Alaró. Des d'aquí iniciem la pujada al Coll d'Orient. Són 5 km. al 5% de pendent mitjana, amb el handicap del sol que pegava com si fos el mes d'agost i que no teníem cap estrella que ens guiés. Breu aturada al bar d'Orient per lliurar els presents (¿?) i continuem cap el Coll d'Honor en la seva vessant més suau. Des de dalt ens tirem cap a Bunyola amb "bones" ja que l'asfalt està en mal estat.

Gaspar en "el portal de Belén"
De Bunyola a Palma per la carretera vella i ja hem acabat per avui.
En total han estat quasi 60 km. i dos colls que no sé si hem fet amb màgia, pero segur que hem tornat amb més saviesa!
Clica aquí per veure la ruta:
Alaro-Orient-Bunyola