Vacances per Sant Esteve

Per aquest dissabte farem vacances

Ja quedarem per dia 2 que no será festa!!!!

Jornada de reflexió

Aprofito aquest tranquil dissabte per sortir a rodar per una de les rutes de mitja distància més completes que pots fer: Mancor de la Vall i Santa Llucia.
Té tot tipus d'asfalt, nous, vells, camins gairebé sense asfaltar, i tot tipus de carreteres; rectes, amb corbes en pujada, en baixada, etc. etc.
Un jornada que em sembla perfecta per reflexionar sobre la meva proxima bicicleta.
Avui en dia ja no es tracta d'escollir, com era abans, entre com a molt dos tipus de bicicletes. Ara són com a mínim quatre a triar (o més si busques alguna cosa en concret).
Opció 1.- Per anar pujant pel Camí Vell de Bunyola, ara que aquesta bé asfaltat, i fins a Santa Maria crec que m'aniria molt bé una "race"  amb una geometria més agressiva per fer via...
Opció 2.- Per el Camí del Raiguer em serviria millor una d'aquestes noves "gravel" meitat ciclocross i road?
 

Per triar: una aero en primer pla.i un variat darrere. 

Opció 3.- Ara bé, pujant a Santa Llúcia: les noves race surten amb un compact 52/36, per un "globero" com jo mijor una "gran fondo" que duen el ja antic compact de 50/34?
Per acabar: Opció 4.- Tornant per la directa i plana carretera vella de Inca em aniria millor una "aero" o fins i tot una "cabra"?
Amics com podeu veure una mar de dubtes m'assalten en aquesta jornada de reflexió.
Espero que vosaltres ho tingueu mes clar que jo i la vostra elecció sigui la més convenient!!!
Salut i força...
Wikiruta:
Palma Santa Llucia Palma (3)

A Cura sense tanta cura

Doncs si estimats seguidors d'aquest bloc: Han asfaltat la carretera de Randa al Monestir de Cura i ja es pot pujar amb bona tracció i cadència i, per descomptat, la baixada ja no és tan perillosa, excepte les corbes ombrívoles que sempre estan mullades...

Aquest petit comite ha aprovat avui el nou asfalt de Cura

Per quan al Coll d'Honor o Galilea?

Des d'aquest Club creiem que per als milers de cicloturistes que visiten sa nostra estimada illa i per als altres tants autòctons, el manteniment de les pintoresques carreteres que ja tenim, són diners ben gastats! I no la inversió en noves autovies com el desmesurat segon cinturó...

 

Carles i Toni

 

Els vells temps

Quan ja ens havíem acostumat a que el nostre petit club ciclista estigués constituït per mínim cinc o sis i, com la setmana passada, fins a més d'una desena de ciclistes, la sortida d'avui ens ha recordat els vells temps quan Joan Guirigall i Toni Nostro juntament amb algun convidat eren els únics integrants del pelotón (si es pot dir així) setmana rere setmana.

Recordant vells temps...

Però com diu la dita: "qualsevol temps passat va ser anterior", deixem el sentimentalisme i anem a resumir la ruta d'avui amb en dues paraules: una fretada !!!!
Per aixo seguidament un breu relat sobre temperatures i els seus valors en graus centígrads.
Enganyat pel "home del temps", Toni Nostro s'ha presentat gairebé d'estiu perquè, segons ens relata ell mateix, la previsió del temps havia anunciat per avui clar i temperatures de 10 a 17 graus. Ja sortint de Palma el termòmetre marcava 7 graus i molta boira!!! que ja no ens abandonaríem el reste del matí.

A Algaida ja es veia que el dia millorava...
 

Només quan arribavem a Palma: per Son Ferriol va sortir el Sol... I, així si, els nostres pobres cossets tremolosos es van anar recuperant i entrant en calor amb uns tan sols, però ja suficients, 13 graus de temperatura.
Au idò! Ja hi tornaràs!
FredRuta:
Palma Sencelles Lloret Algaida Palma

Excursió a Petra

Com bé sap tothom que alguna vegada ha fet turisme, no és tot diversió i passar-s'ho bé, moltes vegades als "problemes" se'ls anomena "aventura". I, com a mostra, he aqui com el nostre nodrit grup d'avui s'ha enfrontat a una de les rutes que ens faltava fer:  Anar d'excursió a Petra i al seu Puig de Bonany.
L'hem realitzatda en molt de temps, aixó sí, però és que té uns durs 100 km.que comencen amb pujades contínues, continua al Puig de Bonany amb uns escassos 4 quilòmetres però amb pendents que no baixen del  7%, i per acabar, l'oposicio que ens ha ofert el vent en el camí de tornada.

Tot aixó es el patiment que cal sofrir per poder dir que hem anat d'aventura a Petra, poble que és famós pel seu fill il·lustre Fra Juníper Serra, un franciscà que està considerat un dels fundadors de l'estat americà de Califòrnia amb ciutats tan importants com San Francisco o Los Angeles.

I és que per fer turisme s'han de incluir aspectes culturals que són importants, ja que no només hi ha que donar-li als pedals també cal fer funcionar altres músculs!!!

Es per tot aixó que aquesta etapa d’avui s’ha de incluir en les grans gestes realitzades pel nostre estimat Club Ciclista Guirigall.

Santuari de Bonany a Petra.



 El nostre nodrit grup d'avui.

Es "vuit" de Es Capdellá

La ruta de muntanyes que passa dues vegades per Es Capdella (li fa un "vuit" com podeu veure sobre el mapa) es un autèntic paradís de corbes i montanyes. El passat mes de juny intentarem fer aquesta ruta i no ho varem aconseguir a causa de la forta calor per lo que varem agafar la ruta directa de tornada.

Aquesta vegada ho hem aconseguit malgrat que les condicions climàtiques no eren del tot favorables a causa del fort vent. Justament per aquest vent hem hagut de canviar la ruta prevista per avui que era Bonany a Petra per aquesta que está a resguard del vent per la seva orografía. Començan anant fins a Puigpunyent i aquest trajecte, que sempre es fred i ombrívol aquest cop amb el vent càlid de ponent no ha estat tan fred. La pujada a Galilea es la primera prova d'esforç amb fulles i branques caigudes i despres la perillosa baixada fins Es Capella que posa a tothom  a prova! Arribem a Es Capdella per primera vegada avui. Pugem es Coll de N'Esteve i baixem cap a Andratx. D'aquí al Port amb es vent en contra i el pelotón liderat en aquest tram, i casi tota la ruta, per na Mariolina que es mostra cada vegada més com a líder indiscutible.

Saludeu a la càmera!

Amb el cos renovat després del pamboli al poliesportiu varem començar a escalfar de nou a bon ritme, passem per Peguera i, sempre en pujada, marxem guanyant alçada fins arribar per segona vegada a Es Capdella. Ruta exigent ja que continua pujant fins Calvia i després també pel Coll des Tords. Una mica de pluja ens convida a extremar la precaució baixant fins a la pedrera d'Establiments. Sort que tot aquest tram ha estat sense vent ja que el notem fort a la entrada a Palma per lo que pensem que no ha estat mala idea l'haver canviat la ruta pel pla per aquesta que hem anomenat: Es Vuit de Es Capdellá.
Wikiruta:

EsVuitCapdella

Una ruta de posar i llevar

Igual que la seva altimetria ens mostra pujades i baixades contínues, en aquesta ruta ens treiem la roba a les pujades i ens la tornem a posar en les baixades. Per aquest motiu i en aquesta època de l'any l'hem anomenada "de posar i llevar".
A primera hora el nostre petit pelotón estava peresós i per arribar al Coll de Sóller pocs eren els que participaven dels relleus: això de anar a dormir tard no pot ser mai bo.
S'espavila una mica amb el primer esforç: treu-te la roba per pujar al Coll de Soller. I s'acaba de despertar amb el fred de la baixada a Sóller: posa't roba per a la davallada.
Activades a la força les neurones tornem a guardar la roba d'abric per pujar a Son Bleda, i des d'aquí fins Deia per la carretera que serpenteja entre les muntanyes immerses en la boira.


El Teix: El seu magnetisme ha estat font d'inspiració de nombrosos artistes...

A Deia sort del forn perquè tots els bars estan tancats!

Després d'una parada estratègica d'avituallament al forn de Deia hi ha que treura una mica de roba perquè cal afrontar l'inacabable ascens de Sa Pedrissa. Arribats a Valldemosa abriga't per baixar "volant" i, fins i tot, "empenyent" algun que altre motorista despistat! Així fins arribar a Palma on ja pots treure't roba perquè fa sol.
No us penseu que tot aquest treball ens sigui ingrat, tot el contrari: doneu-nos mes rutes  "de posar i llevar".
Pots carregar i descarregar la ruta aquí:
Palma Deia Valldemossa Palma

Santa Magdalena o St. Muffins

Continuem donant instruccions per afrontar les sortides dels dissabtes amb el major èxit possible. A continuació podeu trobar la recepta per pujar a Santa Magdalena. Encara que ara a les magdalenes se les anomena "muffis" o "cook cakes", de manera que la modernitat també ha arribat aquest blog.

Recepta de muffins clàssics:
Ingredients per a 9 unitats: 1 ruta a seguir, 40 km d'anada, 1 muntanya de pujar, 5 km. de pujada, 65 km / h. de baixada, altres 40 km. de tornada, 1 cami vell de Muro i els  9 ciclistes magnífics.
Preparació de muffins tradicionals:
Pas 1: Preparar els ingredients: La sortida la farem a l'hora acordada, la ruta a seguir serà respectada al màxim, calcular l'esforç a realitzar d'acord amb la duresa de la ruta i acabar sans i estalvis.
Pas 2: Ara que tenim tots els ingredients llestos, agafem la ruta a seguir amb els primers 40 km. començant a rodar poc a poc pel Camí Vell de Bunyola.
Pas 3: Estremam les precaucions pel Camí del Raiguer per no tenir desafortunats accidents i despres calentam al pelotón desde Lloseta a Inca.
Pas 4: Anem a barrejar en la següent etapa: La muntanya a pujar de Santa Magdalena i els seus 5 km., les vistes des del mirador, la berenada al restaurant i la baixada a 65 km/h cuidant les corbes amb gravilla. Tot ben barrejat!

No us oblideu de fer unes rialles a St. Muffins!

Pas 5: Agitar amb força els 40 km. de tornada per el Cami Vell de Muro, assegurant-nos que no es facin grups, ja que després perdríem la roda i arribaríem com mantega fosa. Ho mantenim així durant durant 60 minuts.
Pas 6: Baixam el ritme a l'entrada a Palma i deixem reposar fins a la setmana que ve.
Opcional: Es poden fer uns estiraments musculars al final o ofegar amb unes cerveses uns 20 minuts.
La millor manera de servir aquesta ruta és amb Wikiloc.
Palma St. Muffis Palma
A gaudir!

Montuïri: Una passada!!!

Una ruta que ens encanta fer és la de Montuïri i la seva pujada al Puig de Sant Miquel, a més si el dia acompanya i sa junta un bona grupeta és una passada!!!
L'aventura comença sortint de Palma per Son Ferriol i fent el primer esforç pujant les rampes de Puntiró. Després continua rodant una bona estona fins arribar a Sineu i vent en contra (encara sort que era fluix). A Sineu reagrupem i ens dirigim cap a Sant Joan disfrutant de les carreteres i paisatges fins arribar a Montuïri.

Montuiri: una pasada!!!

Des d'aquí iniciem la pujada al Puig de Sant Miquel amb les seves dures pendents. Recuperem pulsacions, i, despres de la foto de rigor, intentem berenar sense aconseguir-ho al restaurant que hi ha dalt. Per lo que aquesta vegada decidim baixar a Montuiri a berenar en el famós restaurant S'Hostal en lloc de passar de llarg com sempre fem.



Recuperant pulsacions dalt del Puig de Sant Miquel

A S'Hostal no cal demanar res, et porten el que ells volen!
 

Però tot lo bo s'acaba i després de les rialles del berenar emprenem de nou la marxa una altra vegada per la molt repetida ruta de tornada de la via de Servei de Algaida passant per Xorrigo fins arribar a Palma.

Montuïri: abans un poble de passada, ara una passada de poble!!! 
Clica per la Wikiruta
Palma Sant Miquel Palma (2)

Com fer la ruta de Monti-Sion

La peregrinació al Monestir de Monti-Sion cal incloure cada temporada perquè és una ruta completa i que te una duresa considerable. Té una mica de tot, pujades, plans, muntanyes, baixades, trencacames ... i es un bon exercici a més que a dalt té unes vistes expectaculars.
A continuació uns consells per afrontar aquesta "duresa considerable" de la que estem parlant. 
Quan sortim el primer que sentim és fred amb uns escassos deu graus de temperatura però amb la promesa, que no arriba a ocórrer, de Toni nostro que aviat ens calentará el sol...

El "pirulo" de Xorrigo.

Sense forçar la màquina notem a les cames el pas per Xorrigo i Algaida. A continuació per el Camí Vell de Porreres podries forçar una mica per agafar a aquest ciclista que ens ha passat ben aviat, però és millor reservar un poc fins a Porreres. Ara i sense pensar-ho dues vegades hi ha que iniciar l'ascensió pels escassos 3 km. fins a dalt i amb l'últim regalet de la rampa en direcció prohibida del 15% de pendent. Després recuperar la respiració i gaudir de les vistes.

Bona gent a Montision!

Ja amb el deure complert pots pensar amb la recompensa del berenar. I el mateix han pensat els més de vint ciclistes que avui envaeixen el bar. Pero no et pots relaxar massa perquè encara cal tornar per la carretera de Llucmajorr que és realment un "rompepiernas"... Ja a Llucmajor pots començar a veure el teu estat i saber si pots apurar en la baixada o reservar una mica per l'últim tram de Son Ferriol que se't pot entravessar. Arribats ja al punt des d'on sortíem t'envaeix el plaer i l'orgull de la feina feta.
Punxa a la Wikiruta:
Palma Montision Palma (2)
Punxa per veure el resum Garmin de Toni Nostro:
ResumGarminMontision

Resum de la jornada d'avui

Sortim com sempre a les 8:30 del Rosaringinos (o com es digui!) Comencem a bon ritme en direcció Marratxi fins a Santa Maria on agafem el Cami Vell de Muro per on anam coincidir de tant en tant amb altres petits grupetes com la nostra que avui. Abans d'arribar a la rotonda de Son Catiu girem a la dreta just en un Stop provam per un camí que ens porta a l'entrada de Llubi. De Llubi anem a Sineu on varem berenar i d'aqui a Ciutat a bon ritme, gràcies a l'absència de vent.
En resum: Bon dia per rodar; 78 km. amb poc vent, bon clima i a bon ritme, 28 km/h.
Wikiruta amb variacions:
Palma Llubi Palma

Camarero: un altre combinat!

Es Grau i En Claret. Continuant amb el nostre recorregut per la Serra de Tramuntana i després de Galilea, aquest dissabte ens toquen els dos següents que hem compartit amb el nodrit i heterogeni pelotón dels Tri-bikes. Per aquest ordre: Primer Es Grau des de Puigpunyent. Curta però dura pujada que amb el dia ennuvolat es fa mes suportable sobretot en les primeres rampes que cal emprendre amb paciència per no "buidar-se" de seguida.

Reagrupem a La Graja d'Esporles.
 

Mescla de ciclistes i turistes.

Per minorar les diferències entre escaladors i baixadors, avui hem optat per reagrupar abaix a La Granja d'Esporles i no adalt com sempre feiem, igual ha fet el pelotón que ens acompanya avui; i, a partir d'aqui, tots junts per afrontar la següent pujada al ja mes suau Coll d'en Claret. Un últim esforç per després relaxar músculs (O no!) en la baixada cap a Valldemossa on parem a berenar amb un gran ambient barreja de ciclista i turista.

Sor Tomaseta on sou ja no us podeu amagar !!!
A Valldemossa ens l'han clavada: 40 euracos !!!

A partir d'aquí només queda baixar cap a Palma, però no us penseu que això ja estaba fet, en la baixada ens hem "picat" i hem començat a tirar com possessos i ja per la plana de la universitat  ho hem donat tot, a tope de pulsacions, per augmentar la mitjana de la jornada i realitzar un bon tram a uns uns 40 km/h de mitja. Gran arribada triomfal a Palma prou d'hora per parar-se a fer una cerveseta o un combinat!!!!  Camarero...

Combinat de muntanyes.

El Coll des Tords i Galilea, un combinat de pujades que juntes formen una ruta única a la nostra illa, que ens ha fet distrutar d'un gran dissabte i que ens ha portat al poble mes alt de Mallorca.
El dia no es podia presentar millor: els manguitos ni tan sols han estat necessaris a la sortida, el vent anunciat encara no era perceptible. Entrem en calor ràpidament al repecho de la cantera d'Establiments i mes tard pujant al Coll des Tords en grupeta s'agraeix la fresqueta que fa per aquesta zona ombrívola.

El dia no es podia presentar millor...

Ja a Calvia una breu aturada per avituallament i quan comença la calor ja tenim davant la pujada a Galilea;  4,5 km al 7% de desnivell que salvar en un terreny descarnat en què ja no hi havia grupetas que valguessin.

Sa nostra grupeta sobre fons blanc.

A Galilea aturam a berenar i a fer la foto de rigor. Reposem forces per afrontar els ultims km. de descens. Passat Puigpunuent estrenyem fort per veure si augmentem la velocitat mitjana.  Arribam prest a Palma perque es una ruta curta però ben satisfets d'haver superat el desafiament d'aquest combinat de muntanyes.
Aqui la ruta wikiruta:
Palma Galilea Palma

Un altre Coll dels clàssics

Continuant amb les rutes clàssiques per aquest inici de temporada, aquest dissabte hem fet el Coll de l'Honor. Però com és millor una imatge que mil paraules us deixo amb unes divertides fotos de la jornada i només esmentar que per motius d'obres a la carretera vella de Bunyola hem variat la típica ruta i  hem hagut d'anat per la de Sóller i tornar per Es Figueral, aturant a berenar a Santa Maria (curiosament sempre oblidem aturar a berenar a aquest poble).

Alegria que no falti a les fotos.
 



Punxada a Orient.
 

Foto en marxa!!!

Foto de paisatje.

Gran ambient al Café Comerç de Santa Maria.

Aqui tens el Track de la ruta d'avui:
Palma Orient Santa Maria Palma

Cas Busso i l'Afilador

Una altra sortida de llegenda la que hem protagonitzat els molts integrants del club que érem avui.
Per començar hem sortit del bar de davant del Lionelo i del nom que ningú mai se'n recorda. ¿?

En aquesta foto tampoc podem distingir el nom del bar!

Sort que tots som puntuals i, a l'hora que toca, partim cap a S'Arenal sense més contratemps. A la pujada a Maioris ja es formen diversos grups a direfents velocitats. Després "llaneando" i a cel obert notem el vent de gregal que bufa de moderat a fort i que quan girem al nord per el Cap Blanc tindrem de cara!!!

Un perfecta i ràpida assistència.

Però abans informar que passat Tolleric hem tingut un infortuni: Estava a l'aguait "l'Afilador" i el pobre Mikele ha patit la seva visita, perdent l'equilibri i caient a terra amb tan mala sort que s'ha trencat la clavícula!!! Mala sort avui i, Mikele: ànims des d'aquest blog i ha recuperar-se el més aviat posible!!!
Continuem patint en el trajecte de Cas Busso fins a Llucmajor amb el vent frontal i quan girem cap a S'Aranjassa volam cap a Palma en baixada i vent a favor aconseguint una bona mitjana de 27,5 km/h.
Fes clic aquí per veure la ruta:
Cas Busso (0)
Bé per Cas Busso i malament per la visita de l'afilador.

Gran diada ciclista

Nosaltres també hem organitzat per avui la nostra pròpia diada. Com no podia ser d'altra manera havíem de triar una ruta clàssica i em sembla que la triada és de les clàssiques més valorades per tots: Santuari de Cura. Una animada grupeta de vuit companys i companyes iniciem la ruta amb bon pedaleig per, en qüestió d'una hora, travessar Algaida e iniciar, després d'unes quantes rampes, la dura i avui calorosa ascensió a Cura. Primer passant per Randa i desde aqui son cinc quilómetres dels quals els dos primers son els mes exigents. Fem els altres tres a bon ritme i admirant el paisatge, arribem per fí adalt on, després de la foto oficial i sense mes dilació, iniciem el descens.

Fotos així reforcen els senyals d'identitat del club.

Ja no parem fins arribar a Llucmajor on ens espera el berenar a la plaça del poble. Després d'aquest gran moment toca tornar per el circuit cap a S'Arenal i per és Pil.lari i Són Fangos fins arribar a Palma. Han estat quatre intenses i emocionants hores de diada ciclista per recordar.

Gran inici de temporada

No sé si es deu a les ganes de tornar després d'un descans estiuenc o que "La Vuelta" per la TV crea molt d'ambient ciclista, però hem arrencat la nova temporada 2015-2016 amb un gran entusiasme!!!
Per començar, comentar-vos que la previsió meteorològica era bastant dolenta i, malgrat tot, hem decidit sortir. Al final ja havia passat la tempesta i hem sortit amb un matí esplèndit i la fresqueta ideal per a la pràctica del ciclisme.

Els dinosaures de sempre.

Els sis més arrelats del club: "els dinosaures" partim a les 8:30 a fer una ruta curteta i no tècnica per la previsió dolenta i per que no sabiem com ens trobàvem de forma física, Directes cap Es Figueral i voltam a Marratxinet, sense passar per Santa Maria enfilem la carretera cap a Sencelles. Aqui el vent en contra ens obliga a fer curts però eficaços relleus i vam començar a notar les bones sensacions, tan pesonals como d'equip, que ja havíem oblidat en els entrenaments solitaris d'aquest estiu.
Reagrupem a Sencelles, quatre rialles i cap a Pina sense més contratemps. Aqui amb el vent lateral i la pujada a Pina, que havíem oblidat que pica bastant, començam a demostrar-nos que no estam en la millor forma!
Creuem Pina i les rectes cap a Algaida amb algun que altre relleu i creuant-nos amb uns quants grups, menys ambient en aquesta ruta que l'habitual,  potser per la previsió de tempestes?
El millor per a un retrobament: el berenar a s'espiga d'Algaida. Un esdeveniment extraordinari i tota una experiència: no per totes les sortides però si per aquesta primera de la temporada, per intercambiar impressions, aventures, etc.  amb els companys de grupeta.

Retorn en baixada cap a Palma lluitant a fons per treure una mitjana de 27 km./ h. amb una punchada que disgrega el peloton, pero a la arribada amb la sensació del deure complert.
Fins la propera setmana!