Molts d'anys!!!

Fins a les bolles del Puig Major

Avui, aprofitant que obrien la carretera que puja fins a les bolles del Puig Major, hem pujat fins al més alt que es pot!
Partim a les 9 amb una mica de retard però de seguida vam recuperar el temps perdut pel Coll de Solller. A les 10:30 ja estàvem dalt per fer aquesta foto que veieu amb el cotilló de Cap d'Any que portem per aquesta ocasió.

Bolles del Puig Major 28/12/2013

Berenar de la típica porcella de nadal i sense més contratemps iniciem la baixada o redolada per Lluc cap a Palma on vam arribar a les 12.
Aquesta ha estat l'última sortida d'aquest any.
Ens veim l'any que ve a l'Himàlaia!!!

Postal de Nadal

Us podria relatar la sortida d'aquest dissabte amb els comentaris habituals però en lloc d'això em sembla més divertit felicitar-vos aquestes festes amb una postal nadalenca. 

Es un muntatge de les fotos que hem fet en aquesta ruta i us podeu fer una idea del recorregut realitzat.
Bones Festes us desitja el Club Ciclista Guirigall.

Full de Joans Tonis.

Tres Joans i dos Tonis sortirem aquest dissabte per coronar el Coll de S'Honor pel vessant de Bunyola.
Començarem amb un ritme tranquil per la carretera vella de Bunyola i ja aquí ens prepararem per a la pujada. L'asfalt banyat influïa respecte però la temperatura fresqueta convidava a pujar a un bon ritme, com ja és sabut els dos Joans es varen començar a distanciar i els Tonis i el Joan restant es van quedar uns minuts per darrere compartint l'escalada amb altres ciclistes que anàvem trobant.

 

El Abuelo, Niebla y Pedro... Donde está Heidi?

Ja dalt, després de fer la foto de rigor, iniciarem la baixada ben abrigats i amb precaució per l'aslfalt brut i banyat. Malgrat la precaució que li dedicarem varem tenir una caiguda sense conseqüències però que ja ens va retallar la ruta prevista i ens va marcar el ritme de tornada fins a l'arribada a Palma.
Però lo important és que el full de Joans i Tonis aconseguirem coronar un dels colls més carismàtics de l'illa. Poker d'asos per a la pròxima!
 

Coll de S'Honor 14/12/2013

Els dilluns al sol.

Doncs això, els desenfeinats també surten a rodar els dilluns. Sense premeditació hem anat (i tornat) a Lluc. Així van passar les coses aquest dilluns assolellat. 
Quedem al Tornem-hi com és habitual. Aquesta vegada teníem un convidat especial ja que va venir amb nosaltres un experimentat ciclista: en Joan Nostro i per aixó havíem de quedar a l'altura de les circumstàncies.

 

De dreta a esquerra: Toni i Joan Nostro, Joan Guirigall i Joan Pelfecte.

Ens dirigim fins Caimari per Sta.María , Alaro , Lloseta , Biniamar i Mancor . Un cop a Caimari vam decidir anar a berenar a Es Guix al Coll de sa Bataia .Pujant , pujant cadascú al seu ritme ! ¡ es treu el fred i un cop a dalt la recompensa d'un bon pamboli.

 

Aprofitar ara que despres se passa molt de fred!

Després per la baixada amb el fred que fa i el menjar a l'estómac cal posar una mica més de valentia.De tornada cap a casa pel camí del Raiguer (compte amb els cotxes que vénen de front perquè no hi ha espai per passar! Encara sort que érem una grupeta reduïda).Arribada a Palma a les 2:00 que és bona hora per anar a dinar i descansar les cames a la migdiada. A la tarda un relaxant passeig a peu i a prendre una mica més el sol ...

Avui tres festes de muntanya.

Aquest dissabte 7 de desembre està situat entre el festiu anomenat de la Constitució i el festiu de la Immaculada Concepció, pel que hem decidit fer el Coll de Galilea i l'hem situat en la nostra ruta entre el Coll d'es Tords i el Coll d 'es Grau ... vaja tres festes ehhhh!
Per a això vam sortir de bon matí i amb el fred intens que ja comença a ser habitual cap a Establiments, girem a la creu cap a Puigpunyent i inciam la pujada al Coll d'es Tords en direcció a Calvià: "en bones" perquè encara ens quedaven dos colls més. Era prest i el sol no escalfava prou pel que en la baixada varem tornar a passar fred. Travessem Calvià i ens dirigim cap a Es Capdellà a on girem cap a Galilea i comecem l'ascens que són 5 km. a una mitjana d'un 6,4% amb algun màxim d'un 10% de desnivell. Aquí cadascú puja al seu ritme i reagrupem en Galiea.

 

Es Capdella pero el sol no calenta!

Tornem a passar fred a la baixada cap a Puigpunyent perquè entre que el sol no escalfa i la carretera es troba entre ombres perpètues, no hi ha manera d'entrar en calor i ... !Compte amb les taques d'humitat que patinen!

D'esquerra a dreta: Joan Guirigall, Toni Goldblum i Toni Nostro

Ja a Puigpunyent parem a fer només "un cafè" ja que a els copiosos berenars hauran d'esperar per  una altra ocasió que no hi hagui que fer la Pujada al Coll d'es Grau. Hi havia un cartell que indicava que són 3'2 km. a un 5'4% de desnivell. Dubtem si aquestes tats són fiables ja que semblen més quilometres a més desnivell (algu ho ha comprovat?)

A punt de coronar Es Grau.

 Baixem ràpidament cap a Cas Canar, perdó, Cas Canar no però Sa Granja ho semblava ja que hi havia una excursió peluda amb centenars de cans que ens volien mossegar les nostres cansades cametes ...D'Esporles cap a Establiments i cap a Palma. En total son 61 km. amb tres colls de muntanya recorreguts que són tres festes!

Repetim! Repetim!

Hola entusiastes de l'aventura ciclista.
El que us puc explicar de la sortida d'aquest dissabte és que tornàvem a repetir condicions meteorològiques adverses pel que vàrem decidir repetir una ruta de pla que ja ens coneixíem (amb algunes variants com ja veurem més endavant) i també hem repetit el lloc de la berenar de la setmana passada que com recordareu ens va impressionar tant!
Bé, posar-vos el casc, l'impermeable i els guants què comencem.
Amb uns set graus sortim del Torne-hi en direcció a Santa Maria per la carreterera vella de Bunyola. Recent sortits i amb vent de Mestral que augmenta la sensació de fred aquí és on vàrem haver de apretar les dents... i el "culet"!!!

Un bon fred a Santa Maria!

Des d'aquí vam agafar el Camí Vell de Muro i girem cap a Biniali a l'altura de Binigual. Deixem enrere la temptació d'aturar-nos al Bar Centre de Biniali i continuem per Sonarossa i la seva famosa rampa cap a Sencelles.

Al fons: Neu al Puig Major.

Desde Sencelles passant per Cas Canar i travessant la carretera vella de Sineu cap Rubets i Lloret per a continuació, i sense aturar al bar de Can Putxet que tant ens agrada, baixar per la PMV3231 cap Montuïri. Deixem enrere Montuïri i els seus famosos "pambolis" de Ca Na Magdalena i ens desviam cap a la Randa per anar a Algaida. Aquí amb aquestes rampes sí que entrem en calor i ja ens mereixíem el berenar així que vàrem tornar  igual que la setmana passada a  S'Espiga d'Algaida.

Toni Nostro a S'Espiga d'Algaida.

Per a la tornada, igual que la setmana passada, repetim la pluja i el fred després del berenar però també es va aturar de ploure a Son Ferriol i arribem a Palma sense més contratemps que un altre punxada en el mateix lloc de la setmana passada.
Resumint: repetim de fred, de ruta i també de pluja i punxades.

Si fa fred estreny el culet!

Aquest dissabte, perque no ens diguin "cagaos" com va ocórrer la setmana passada, hem sortit de ruta encara que la previsió era de fred, pluja i vent (per Sant Climent o pluja o vent).
Quedem a les 08:30 al Torne-hi i aquesta vegada ens ajuntem dues grupetas: la del BiciGrup amb Fabian, Juca i Manel; i la del Guirigall amb Joan Guirigall, Joan Sky i Toni Nostro.
Una vegada armats de valor emprenem la marxa cap a Llucmajor per Son Fangos, S'Arenal i Via de Servei; a la rotonda de Son Antem ens desviem per el pintoresc Camí de Sa Talaia Romanina que ens va conduir fins Llucmajor per la carretera de S'Aranjassa, aixo sí, imprimint un bon ritme per treure'ns els el fred del cos.
Continuant amb la exploració de nous camins, a Llucmajor vam agafar el camí de Mendivil (Galdent) en direcció Algaida i que després passa a denominar-se Camí Vell d' Algaida i Camí de Son Joan Miquel.
A l'arribada a Algaida lluïa un sol tímid com es pot veure a la foto i, després de una breu deliberació, vam decidir regalar-nos un dels famosos "pambolis" de s'Espiga ja que com diu un altre refrany: "pa amb sobrassada i vi, el fred és bo de sofrir".

BiciGrup + Guirigall

"

"Peazo" berenar a s'Espiga.

Fins aquí bé!!!  Però... a la sortida del restaurant era un altra història:  Estava plovent, queia una aigua congelada i la temperatura havia baixat almenys deu graus. En un minut  ens vàrem posar a "tremolar com un cascavell"... un altre dita:  "per Sant Climent, el fred reganya les dents" Uffff!!!
Amb prou feines aconseguirem arrancar cap Palma i  fins les Costes De Xorrigo varem tenir que "estrènyer el culet" i aguantar el ruixat i el fred intens. Visca la bici!!!
Ja en la baixada de Xorrigo varem veure sortir el sol d'entre els núvols i va parar de ploure. La sensació tèrmica era més agradable i conseguirem arribar a Palma sense més contratemps (excepte una punxada a Son Ferriol).
Una sortida que recordarem per els nous camins que hem conegut, la bona companyia del nous amics del BiciGrup que hem conegut i pels refranys sobre el fred que també hem conegut.

Avui no sortim!

Doncs això: anul·lada la sortida d'avui pel mal temps previst.
 

Senyal vertical inexistent.

  Ho sentim molt pels nostres acèrrims seguidors però la setmana que ve sortirem amb més força si cap.

Campos haurà d'esperar.

Aquest dissabte teníem previst fer la ruta de Cas Busso-Campos-Camí de Son Marrano-Llucmajor i de tornada a Palma, però no ha pogut ser per culpa de les punxades.
Han estat ni més ni menys que tres les càmeres de recanvi que hem hagut de posar a la roda posterior de la Orbea del Sr.Sky!

Fustigant al Sr Sky.

Sortim d'hora de Palma pel Camí de Son Fangos i abans d'arribar a la benzinera del ITV ens parem a posar la primera càmera de recanvi. Però aquí no vam detectar cap objecte que causés la punxada.
Amb aquest cotratemps continuem cap s'Arenal, i, a Cala Blava, tornem a parar per posar una altra càmera de recanvi però aquesta vegada comprovant les dues càmeres punxades i trobem una petita pua clavada al lateral de la coberta. Traiem la pua i muntem la segona càmera de recanvi la qual pessiguem en el procés... Aiiii! aquestes ulleres de veure de prop!. Vam muntar una tercera càmera i partim amb aproximadament una hora de retard sobre l'horari previst.
Amb aquest retard i el fred que havíem agafat a les parades vam haver d'escurçar la ruta ja que va quedar clar que no podíem arribar a temps. Campos hauria d'esperar una altra ocasió...
Girem pel Camí de Sa Torre i decidim anar directes a Llucmajor a calmar la nostra frustració amb un bon berenar!

Nova equipació per a un dia fred.

Tornada a casa tremolant de fred per S'Aranjassa i arribada a Palma sense més contratemps a l'hora prevista per a la ruta de Campos però sense haver-hi arribat.

Excepcions

Sempre hi ha excepcions, per això i per altres motius que s'han solapat, aquesta setmana hem aprofitat aquest divendres festiu de Tots Sants per realitzar la nostra sortida setmanal. Quedem a les 8:30 i a aquesta hora feia fresca. Va sorgir el dubte sobre si passaríem fred amb la equipació d'estiu, però com era un dia excepcional i amb temperatures excepcionals al migdia de 21 graus per tractar-se del mes de novembre, iniciem la ruta apretant les dents i esperant que escalfés més el sol. Calia esquivar els cementiris, de manera que per sortir de Palma vam donar una voltera per Son Sardina, Cas Patró i vam sortir al carretera d'Establiments a l'alçada de Can Peca. Aquesta carretera va "picant" tot el temps i abans d'arribar a Esporles ja despreníem calor per tot arreu i el sol ja molestava sobre les nostres esquenes (sort que portàvem la roba d'estiu). En l'ascens per La Granja, en Joan Pelfecte, que venía de fer el Camí de Santiago amb la montain, va demostrar estar en forma i es va destacar. La resta del grup, entre refredats i adormits no va poder reaccionar a aquesta escapada i es van quedar sembrats!

Coll d'en Claret.

Un cop reagrupats a dalt, ens va explicar la seva pujada al Coll d'en Claret on es va ajuntar amb un peloton de pro's. Descens cap a Valldemossa on notem més fred i parem a reagrupar una altra vegada per agafar el camí de la depuradora de baixada a Palma.

Llum excepcional a Valldemossa.

Últim tram de tornada a un bon ritme i vam arribar a les 11:00.
Ja que és una ruta curta i vam arribar d'hora, vam aprofitar per fer el berenar amb una bona xerradeta donant per acabada la ruta.
Fins dissabte que ve, si excepcionalment no sortim abans ...

Els camins de Llucmajor

Camí de s'Àguila, Camí de Cala Pi, Camí de sa Torre i molts més camins del sud de l'illa famosos entre els ciclistes per el seu traçat recte i pla on es pot "llanear" tranquil lluny del intens trànsit rodat de la resta de les carreteres principals. 

Aquest cop hem arribat a Llucmajor desde Algaida a on ens havíem reagrupat després de sortir de Palma. Cal destacar que aquest tram va transcórrer a un ritme altíssim i rodant a través de la boira fins que baixem a Llucmajor. Des d'aquí vam començar els camins que us comentava. El pelotón, a causa del vent de xaloc que teníem de front, no va poder anar tan fort com pensàvem. Encara que ho intentarem amb relleus curts no vam poder arribar a mitjanes de 30 km/h. Arribem fins l'encreuament del restaurant de Cas Busso on parem a repostar.

Pamboli a Cas Busso

Tres eran tres

De Cas Busso pel Camí de s'Àguila fins al Camí de Sa Torre passant per l'Hotel Hilton i sortida a la carretera de Badia Blava. Ja per aquesta carretera en direcció de retorn cap a Palma immersos en l'intens trànsit de vehicles a motor que havíem oblidat.

Van ser uns bons quilòmetres de camins secundaris mentre van durar, però ens van semblar breus pel que haurem de tornar aviat per aquests camins de Llucmajor...

La vall de Sóller

Senyores i senyors aquest dissabte ens hem "tirat" a l'altre costat del Coll de Sóller. Gran gesta per la nostra part ja que un cop a Sóller només pots anar cap al Puig Major (ja caurà algun dia) o cap a Deià com és el nostre cas i el relat ve a continuació.
Desde Palma la pujada al Coll de Sóller no és molt forta però, tot i així, la vam fer a poc a poc per guardar energies per a la resta de l'etapa. La baixada cap a Sóller: espectacular! Des de l'encreuament del túnel fins al arribar al poble ens "submergim" entre les onades de motoristes que els havia a centenars. Girem a l'esquerra en el desviament a Deia i comencem la pujada a Can Bleda que també vam fer estalviant energies ja que el sol començava a escalfar com si fos el mes d'Agost!

La vall de Sóller al fons amb una boira matinal.

Coronat Can Bleda un preciós passeig per l'ombra, amb pujades, baixades, revolts... fins arribar a Deia. Aquí la parada de rigor paga recobrar forces i menjar-nos un bon pamboli.
Amb el sol ben alt i escalfant de valent comencem a pujar Sa Pedrissa. A la primera rampa del 10% de pendent arribant a la corba de "els pins" ja teníem el pamboli als peus! i encara ens quedaven 6 km. a una mitjana del 6%. fins arribar a Can Costa.

Na Foradada li haurem de posar un parche!

Pel camí vam fer una parada a Na Foradada per fer la foto de rigor i vam emprendre la marxa de seguida ja que portàvem una mitjana més penosa del que mai ens haguéssim imaginat. Sofrint i patint vam fer uns quilòmetres més acompanyats d'altres ciclistes. Sort que al final es suavitza la pendent fins i tot amb algúna baixada de descans i es roda per l'ombra dels alzinars!

Joan Guirigall no té aturall !!!

Un cop coronat Can Costa ràpida baixada fins Valldemossa i d'aquí fins a Palma a un bon ritme ja que encara ens quedaven cametes. Amb aquest tram final millorem la mitjana que ens va sortir d'uns 20 km / h. per fer els 70 km. totals en 4 hores. (fotos i berenars incloses).

Festa del Pilar: Porreres

Aquesta vegada no faré l'acudit fàcil sobre el nom del poble que vam visitar aquest dissabte.

Anem doncs directes a la narració de l'etapa:

Després d'un breu contratemps sortim de Palma a les 8:30 i vam haver d'escalfar ràpid ja que feia una bona fresca. Pujant les Costes de Xorrigo ja comencem a suar, i, a causa del bon ritme que portàvem, avancem a un altre grup!  Ja amb direcció a Algaida notem el vent de llevant en contra però tot i així les cames no ens van flaquejar i vam poder mantenir un bon ritme de 28-30 km/h.

Camí Vell de Porreres (Camí de ses Banyeres) cap Porreres també amb vent en contra i la calor del sol que començava a cremar tot i que la previsió meteorològica era de pluja. Molt recomanable aquest camí pel seu paisatge.

Vam fer una petita parada a la rotonda del cementeri de Porreres per repostar i durant la qual vam poder observar que torna a haver grans grups de ciclistes estrangers per les nostres carreteres.  ...això és la veritable "desestecionalizació" turística de què parlen els polítics!

"¡Manos Arriba!" a Porreres

La carretera PM-502 cap a Llucmajor l’hem catalogada com "trencacames" . En aquesta direcció comença picant una mica cap amunt , però el pitjor són els quatre o cinc "tiovivos" que hi ha a lo darrer: pujada i baixada , pujada i baixada , etc... Després d'una llarga recta arribem a Llucmajor. Atravessem el centre del poble que estava de "fira" i vam agafar la carretera cap a S'Aranjassa on ens ajuntem a un altre pelotón que també anava a bon ritme. Una curiositat: avancem a una patinadora en ple descens aerodinàmic, crec no es pot circular amb patins per carreteres. ¿O si?, en tot cas em sembla molt perillós!

Entrada Palma pel Camí de Son Fangos i Camí Fondo. Arribada a les 12 h. cobrint els 80 km. a uns 25 km/h de mitjana descomptant parades. No està malament! Veritat?

Punxa el següent enllaça per veure la ruta en maps:

Algaida-Porreres-Llucmajor

Els Tres Reis Mags d'Orient.

Aquest dissabte hem pujat a Orient. Primer volia disculpar-me per tornar a fer referència a un tema religiós ... pero és que els noms d'aquests pobles donen per fer acudits fàcils!

El savi Melcior al Coll d'Orient

Ni som tres, ni som mags i ni som reis però sortim de Palma amb direcció a Sta.Maria i cap a Alaró. Des d'aquí iniciem la pujada al Coll d'Orient. Són 5 km. al 5% de pendent mitjana, amb el handicap del sol que pegava com si fos el mes d'agost i que no teníem cap estrella que ens guiés. Breu aturada al bar d'Orient per lliurar els presents (¿?) i continuem cap el Coll d'Honor en la seva vessant més suau. Des de dalt ens tirem cap a Bunyola amb "bones" ja que l'asfalt està en mal estat.

Gaspar en "el portal de Belén"

De Bunyola a Palma per la carretera vella i ja hem acabat per avui.
En total han estat quasi 60 km. i dos colls que no sé si hem fet amb màgia, pero segur que hem tornat amb més saviesa!
Clica aquí per veure la ruta:
Alaro-Orient-Bunyola

Alla on Crist va perdre ses sandàlies!

No se si el poble de Galilea està molt lluny, amagat o aïllat, però aquest dissabte hem pujat fins allà i lo que esta és molt amunt (a 402 m. És el poble situat a més altitud de Mallorca).

Aquí ens teniu:  Fregant els núvols!

Sortim de Palma amb direcció a Establiments i girem per la carretera que va cap a Puigpunyent (amb bon ritme i comença a picar cap amunt), a Puigpunyent girem a l'esquerra cap Galilea per la seva vessant més suau que són 4 km. amb un pendent mitjà del 5% (per l'altra banda és més llarg i dur de pujar). Una pujada en què meravellar-se amb el paisatge encara que estigui ennuvolat com va ser en el nostre cas.

Iniciem la baixada amb precaució perquè hi ha revolts força tancats i sol haver graveta i algunes pedres. És Capdellà cap a Calvià i desviament per la PMV-1031 (Molí Vell em va semblar llegir) i Camí de Son Pillo atravessant el Polígon de Son Bugadelles fins a la rotonda de Palmanova i de tornada a Palma per Portals i Cala Major. Com us podreu imaginar res a destacar en aquest tram excepte l'intens trànsit de les zones turístiques.

Arribada a Palma després d'aquesta bonica ruta que segur repetirem!

Aquest dissabte: tira tira ...

Després de l'èpica etapa de Lluc de la setmana passada, aquest dissabte hem sortit a estirar les cames per una ruta que ja repetim. Així i tot, us avanço que hem passat per "llogarets" que no sabíem ni que existien.
El punt de trobada va ser Sta.Eugènia a on anem de Palma per la carretereta de Marratxinet PM-303 i Toni Goldblum des de Llubí per alguna ruta de les seves!
Des d'aquí cap Biniali passant per Ses Alqueries que és un llogaret d'aquests que estan amagats i te'ls trobes de sobte. De Biniali a Sencelles pel Camí de Son Roig que és més agradable que la carretera principal, encara que després calgui pujar la costa de l'Església de Sencelles que és molt empinada!
Sencelles per la PM-314 passant per Cas Canar (un altre preciós llogaret) cap a Ruberts creuant la carretera vella de Sineu.
Ruberts, que també existeix, és un altre llogaret encara que més conegut. Des d'aquest poblet cap a Lloret de Vistalegre pel carrer de Ruberts que realment és una carretereta molt agradable, amb molta ombra i on Toni Nostro ens va fer unes fotos molt bones.

El Sr.Sky per el Carrer de Ruberts.

Toni Goldblum per el Carrer de Ruberts.

Berenar a Lloret i camí de tornada cap a Palma per la PM-3231 Montuïri Lloret i cap a Algaida per la PM-3131 la resta del pelotón per Sant Joan cap a Llubi.

Ses "máquines" esperant a Lloret.

"Tira tira ..." i gaudint del paisatge i de la bicicleta vam fer 75 km. que, ben pensat, no està gens malament per estirar una mica les cames!

Etapa del dissabte 14 de setembre: Alt de l'Angliru.

El mateix dia en què el pelotón de La Vuelta a Espanya afrontar l'etapa de l'Alt de l'Angliru amb les seves rampes del 22% nosaltres ens vam disposar ha afrontar Es Coll de Sa Bataia! Una mica més modest, cal reconèixer-ho, però per a nosaltres que acabem de començar en això del ciclisme és un gran repte!
Aquesta mateixa jornada incloem una novetat en la ruta que consisteix a desplaçar-nos fins al punt de sortida en cotxe. D'aquesta manera aconseguim que les cames estan fresques en no haver de rodar mitja illa per al tram d'enllaç.

Bicicletes carregades al cotxe.

Comencem doncs la ruta a Campanet a les 9:30 h. direcció a Moscari i Selva per escalfar una mica abans de començar a pujar des de Caimari.
Són 8 km. a un 5,2% de inclinació mitjana. Les primeres rampes en sortir de Caimari són les mes dures (+10%) i és aquí on es distingeixen els que estan forts dels "patates". Després suavitza a unes rectes que serveixen per agafar aire per tornar a patir per la zona de l'area recreativa de sa Coveta Negra amb unes quantes corbes "durillas". Llargues rectes pel Salt de la Vella Dona per descansar els músculs que faran falta per pujar les sis corbes de forquilla que hi ha abans de atraversar el pont del torrent de Coma Freda. Després ja coronem.
Ja dalt a la bencinera vam fer un petit descanset, unes fotos i ens aprovisionem d'aigua.

Foto de rigor al coronar es Coll de sa Batalla.

Continuem cap a Pollença amb unes pujades i baixades que són un trenca-cames (que l'hi demanin a Toni Goldblum), ja en el punt més alt (Mortixt) comencem la baixada del Coll de Femenia tocant fre per prudència. I en les rectes abans de Pollença practiquem un parell de relleus.
Una altra paradeta a Pollença per un breu cafetó i emprenem la tornada cap a Campanet pel Camí Vell de Pollença a ritme lent ja que el paisatge és una delícia per a la vista.
Arribada a Campanet a les 12:30 i, després d'embarcar les bicicletes al cotxe, tornada cap a Palma conversant sobre com havia viscut cadascun aquesta etapa de muntanya i satisfets pel repte aconseguit.

Primer disabte de setembre.

Sortim de Palma a les 08:30 per la carretera d'es Pont d'Inca cap a sa rotonda de Festival Park. Aqui vam agafar la PM-303 de Marratxinet, una carretera que no haviem fet mai i que després d'unes bones rampes de primera categoria ens va portar fins al cementiri de Santa Maria.
Des d'aquí per la carretera de Sencelles fins a Biniali. És aquí on ens vam posar a entrenar uns relleus amb el vent de Xaloc que ens donava de costat i per davant. La veritat és que uns quants d'aquests relleus ens van sortir força bé i, si altres ciclistes ens van veure, segur que vam ser l'enveja...
Un cop al poble de Biniali un senyor que estava assegut "prenguent la fresca" ens va dir que "anàvem una mica fluixos" i no vam entendre com ho va poder saber però va encertar (tampoc es pot passar pel centre del poble esprintant!).

Bé, al que anàvem: Biniali cap al Binissalem pel Camí Vell de Muro i pels camins del Aerodrom de Binissalem. A continuació girem cap a Lloseta en el Fòrum de Mallorca després de creuar la carretera d'Inca.

Recuperant aire després de pujar el Tofla.

Lloseta-Alaró per la PM-211 amb una pujada de 1,5 kms amb rampes superiors al 8% ... "la Pujada de Tofla" que arriba a "picar". Després el merescut berenar a Alaro Planet Bikes.

Berenar al Cycling Planet d'Alaro.

Cap Sta.Maria PMV-201 aprofitant al màxim les baixades perquè no es digui que sortím de passeig! I ja a Santa Maria ens acomiadem de Toni Goldblum que s'anava cap a Llubi. La resta del grup per la Carretera de Bunyola direcció a Palma de tornada i fi de la sortida.

Ruta Google Biniali-Lloseta-Alaro

Són 65 km. per 3 h + 1/2 del berenar i sense rastre de pluja tot i la previsió!!

Sortir a entrenar.

Com ja anunciàvem anteriorment aquest dissabte 31 d'agost hem sortit a fer la primera ruta d'aquesta nova temporada amb l'idea d'entrenar l'anar a roda i en grup.Amb una temperatura agradable i sense vent sortim de Palma a les 08:30 h. cap a Son Ferriol pel Camí Fondo i Son Banya, per les Costes de Xorrigo es va notar la falta d'entrenament  i cada un va pujar al seu ritme. Baixant cap a Algaida va començar a bufar el vent de gregal que ens pegava de cara i que ja sabíem estava anunciat per a aquesta jornada.

Es "pirulí" a ses Costes de Xorrigo.

Fent una mica l'acordió arribem a les 09:45 a l' Hostal d' Algaida on havíem quedat amb Toni Goldblum que venia de Llubi i, des d'aquí, continuem en direcció Sant Joan per la PMV-3131 per agafar el desviament cap a Lloret PMV-3231. En aquest tram el fort vent de nord-est ens donava de costat i es feia difícil agafar un bon ritme. De totes maneres el vent no és excusa ja que això de rodar en "grupeta" encara no ho fem bé i hem de entrenar més.

Bon berenar donen a "Llorito"!!!

Berenar a Lloret de Vistalegre per recuperar forces i després d'un petit error de ruta continuem en direcció cap a Pina i des d'aquí cap a Sencelles per la PMV-3111 i la PM-314. En aquest tram continuava el vent per la dreta i els " ventalls " o línea esglaonada per protegir-se del vent lateral tampoc ens surt bé i es que cal entrenar...

De Sencelles ens diriguim cap a Santa Eugènia per al Camí de Terrer Blanc i / ò Ca Na Rossa aquesta vegada amb el vent a favor .Ja a Santa Eugènia ens acomiadem de Toni Goldblum que tornava cap a Llubi no sense aventures que contar!!! Segons les seves pròpies paraules: "...he tornat per Santa Eugènia-Ses Alqueries- carretera de Sencelles-Cmí de són Roig- Camí vell de Muro-Camí vell de Llubí. A partir des camí de Son Roig ha començat el vent de veres. Però veres de veres, eh! Molt Pitjor que és que hem tengut a Llorito ... ".

La resta del grup ens dirigim cap a Palma per Puntiró cap a Son Ferriol amb un bon ritme per el vent a favor i malgrat el cansament que ja s'acumulava en les nostres cames.

Es nota que, per falta d'entrenament, ja no estavem acostumats a aquestes rutes de 80 quilòmetres .Arribada a Palma a les 12:30 amb la sensació de haver fet esport però encara lluny de rodar com un "pelotón" ciclista! ...més aviat com l'exèrcit de Pancho Villa: "desuniformat , indisciplinat , desordenat , individualista però valent i absolutament ineficaç".

Fins a la pròxima en què continuarem informant.