dimarts, 18 de febrer del 2020

El Sol de Caimari.

Un títol enigmàtic que té la seva explicació, i es que aquest diumenge el trio de ciclistes que hem pres part en la ruta prevista hem patit una espècie d'inversió térmica en ple més de Febrer.


Esperant de bon matí...


Partim a la hora habitual desde l'Universo i enfilam el nostre arxiconegut Camí vell de Bunyola un cop hem deixat enrere el casc urbà de Palma i el Polígon de Son Castelló. El matí no es gaire fred i a les muntanyes es veu una gran qüantitat de núvols baixos que tapen per complet gairebé tots els cims de la serra.
Com és habitual, enfilam cap a Alaró pel camí del Raiguer i un cop sortim del poble, ens dirigim a Lloseta vía Coll de Tofla.

Un cop a Lloseta, seguim cap a Mancor després de despedir al company Ignacio que per motius d'agenda ens ha d'abandonar i partir cap a Palma.

Camí de Mancor els niguls deixen pas a un dia assolejat que fa que gaudim encara més de la ruta.

... i de Mancor a Caimari a on aturam per fer la foto de rigor i partim cap a Palma via Selva, Inca i carretera de Inca fins Santa Maria.


Foto de rigor i partir tot d'una. Com els "pros"


Es aquí on començam a patir la anomenada anteriorment inversió térmica, ja que passam d'un dia assolejat passant pels pobles al peu de la serra a passar fred a mida que tornam a Palma.

També ens acompanya un vent de cara no molt fort que malgrat no ens molesti massa per rodar si que incrementa la nostra sensació de fred.

Amb els cossos calents, i arribats a l'Universo, un refresquet i berenar ràpid, tot d'una el fred i l'oratge ens fan acursar el refrigeri i cap a casa aviat.




Be... això ja no és tan de "Pros"... la pregunta seria:  Però qui ha dit que som "pros" ???!!


Això ha estat tot. Fins la propera ruta.

Sa ruta a Wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=17404360

Aclarir que sa tornada l'em feta de Caimari directe cap a Selva i Inca.

1 comentari: