El berenar a Ca's Busso és una d'aquelles rutes que un cop o més en l'any s'han de fer.
Aquest diumenge ham tengut el plaer de rodar amb una convidada, n'Aileen, una al.lota alemanya qui esperam que hagi disfrutat de rodar amb noltros i de la nostra companyía.
Una vegada reunits a l'Universo i amb cualque component que arriba pels pels, iniciam la ruta amb un vent al principi molest, un cel cada cop més cobert però, malgrat tot, amb una temperatura agradable.
Sortim de Palma i arribam a Son Ferriol per la carretera de Sineu, d'aquí a Sant Jordi, Ses Cadenes, S'Arenal i via de servei cap a Llucmajor.
Paratge típic d'aquesta ruta.
Es vent no va bastar per aturar-mos
Abans de arribar al poble ja ens desviam cap al camí de Palmer i llavors prenim el camí de S'Aguila fins arribar a C'as Busso, on aturam a berenar.
Hi havía massa gana, foto del que quedava del berenar, o sigui, res...
Postureo...
...i foto de grup.
Ca's Busso, aquest lloc emblemátic que tant ens atrau als ciclistes malgrat tenir un trispol que és un perill, relliscós tant si està banyat com si esà sec, imaginau-vos amb sabates de ciclista... anar a la barra a pagar o a l'excusat es transforma en una autèntica prova d'equilibri.
Després de berenar i fer un poc de xerradeta, veient que la cosa es posa lletja en forma de pluja inminent partim cap a Palma. Donat aquesta circumstància, decidim variar la ruta y prendre el camí de Ca's Busso, Camí de sa Casota, arribar al Hotel Hilton i pel Camí de Sa Torre enllaçam la Carretera del Cap Blanc direcció Palma.
Hia ha que dir que la pluja va ser qüestió de cinc minuts, rere els cuals, ens varem apresurar a llevar-mos els xubasqueros abans de acabar cuits...
Arribats a Palma, ses cervecetes típiques, xerradeta un poc de confraternització amb la nostra convidada i, poc a poc, segons les obligacions de cadascú, ens anam despedim fins la propera ruta.
Al grup dels dissabtes ens parlaren de la "experècia" de berenar al bar del Talaiot... no sabem si va ser bona o dolenta... Per favor no ens deixeu amb aquesta intriga...
Aquí teniu la ruta sense les modificacions:
Surrealista es l'experiència de berenar al xiringuito dels talaiots. Més dolenta que bona però rara,rara...
ResponEliminaParlam de misticisme... O de servei deficient?
ResponElimina